Atenció a la diversitat

Després de les sessions d’exposicions, ens quedaven dues classes per finalitzar el curs. Aquestes classes es van centrar en el tema de l’atenció a la diversitat. El primer dia, vam conèixer els diferents tipus de diversitat que podem trobar i posteriorment vam passar a fer una activitat on havíem de descriure una situació dins del centre escolar, aquesta podia ser la que nosaltres volguéssim. Posteriorment el mestre va agafar les propostes de tots els grups i les va tornar a repartir aleatòriament. A més, ell ens va donar un altre paper amb un diagnòstic per a aquella situació. Es tractava de trobar la millor solució de cara als alumnes i poder atendre a les necessitats de tothom.

Al meu grup i a mi ens va tocar un cas d’un nen amb paràlisis al lateral dret i era una classe de ball. Amb ajuda d’una lectura amb els diferents tipus de suport que podíem oferir vam trobar les diferents actuacions que podíem oferir com a mestres i ho vam posar en comú amb la resta de companys.

Amb aquesta activitat he pensat molt i crec que hi ha moltes maneres d’adaptar les programacions per poder atendre a les necessitats dels infants. No estem acostumats i potser aquest és el motiu pel qual ens costa posar-nos a la pell del mestre i modificar les activitats però si realment ens fiquem a la pell dels infants, podem trobar moltes estratègies útils per satisfer les seves necessitats.

Pel que fa a l’últim dia de classe he de dir que per motius personals no vaig poder assistir-hi però els meus companys m’han informat que es va continuar amb el tema de l’atenció a la diversitat, van continuar ampliant els coneixements sobre aquest tema i el mestre va donar la seva opinió com a mestre d’una escola i el fet o necessitat d’atendre a la diversitat.

Aquestes classes m’han semblat molt interessants, penso que tots els temes que hem tractat són essencials per a la nostra futura feina. M’hauria agradat molt més tenir més contacte real amb les escoles, com per exemple la visita a les escoles, però encara així les classes han estat molt amenes i diferents a la resta.

Aquí finalitza el meu blog relacionat amb aquesta assignatura, desitjo que us hagi agradat i que aquests anys que ens queden al davant aprenguem moltíssimes coses més per poder arribar a voler ser i aconseguir ser uns clars exemples per als nostres alumnes.

Us deixo amb una frase que m’agrada molt.

Exposicions!

Les següents sessions les hem  dedicat a fer les exposicions sobre les visites a les escoles. Aquest ha sigut el treball que més m’agradat. En aquesta tasca hem pogut veure la realitat dels centres educatius  i la seva organització, metodologia, etc.

Durant les exposicions dels meus companys, juntament amb la del meu grup, he pogut veure  i comparar moltes escoles.  Això ma servit per conèixer com funcionen i els criteris que tenen per dur a terme una organització determinada, una metodologia, els criteris d’actuació, etc. 

Al mateix temps també m’ha servit per començar a plantejar-me si hi ha algun tipus de metodologia  o escola on no m’agradaria treballar. Totes les escoles tenien coses bones per a mi , però també hi havia escoles on veia coses que no m’agradaven, com per exemple, una escola on no hi ha regles, excepte una: prohibits els telèfons mòbils o una escola religiosa on havien de portar tots uniforme, etc. D’altra banda, em van agradar molt els projectes,  als qual participaven les escoles: projectes de reciclatge, del medi ambient, del consum de l’electricitat, consum de fruita fresca...

Tots els companys van saber  transmetre el que van veure a cada una de les escoles que van visitar i personalment em vaig sentir com si hagués estat amb ells,  gracies a tota la informació que ens van fer arribar.

Després de veure totes les escoles em van sorgir ganes de veure alguna escola activa o per l’estil. M’ha entrat la curiositat de conèixer altres metodologies diferents i el funcionament d’aquestes escoles. En aquest mateix moment estem tots fins el cap d’exàmens i treballs, però no descarto , en un futur, fer  com a mínim una recerca d’informació  per conèixer més aspectes de l’educació.

Us deixo amb unes quantes fotografiés de l’escola que les meves companyes y jo vam visitar: Els Salesians de Badalona.

U.D.

A les dos sessions següents vam tractat el tema de les unitats didàctiques, a la primera sessió no vaig poder assistir, però els meus companys em van informar de tot el que van fer i a la segona sessió vaig poder incorporar-me amb un grup.

A la primera sessió els meus companys van haver de fer una UD sense cap tipus de coneixement  o instrucció, la qual cosa la veig una mica difícils on es van posar a prova. I la segona sessió el mestra va repartir les propostes elaborades a grups diferents i les havíem de corregir, desprès d’uns coneixements previs.  Havíem de corregir les aportacions de la programació d’un altre grup amb el propòsit de millorar-ho. En aquesta sessió vaig poder adonar-me que els meus companys i jo havíem d’acceptar les aportacions i les crítiques dels altres d’una altra manera, ja que totes aquestes modificacions són constructives amb una finalitat; fer-ho lo millor possible per als nostres alumnes i garantir el seu aprenentatge.

A més és molt important saber programar i tenir-ho clar per poder procedir a aplicar els continguts que han d’aprendre els infants. Potser en aquesta classe ha sigut on més he tingut en compte la importància del currículum. 

Competències bàsiques i material didàctic

Educació obligatòria té la finalitat de que el nen adquireixi  estratègies i eines per entendre el món i participar en la societat  que viu. L’infant ha d’arribar a ser competent; ha d’aprendre més enllà de l’escola i ha d’integrar els seus coneixements de manera funcional per poder entendre el món que l’envolta i ser el més autònom possible.

L’infant ha de saber, saber fer  i saber estar, ha d’adquirir coneixements tant conceptuals, procedimentals com actituds adequades. Per aquest motiu des de les escoles es fan unes proves de competències bàsiques, per saber fins a on aprenen els infant , com són d’autònoms  i  fins a quin punt són de competents.

En aquesta sessió el mestre ens va fer un “ examen “, el que no sabíem era que eren proves de competències bàsiques. Un cop repartides les proves ens va informar del que eren i vam procedir a ferles.  En un primer moment em vaig sentir molt segura perquè no les vaig trobar gens difícils, però he de dir que reflexionant amb altres companys penso que aquestes proves són massa fàcils, o millor dir extremadament bàsiques. Totes tenien un caràcter procedimental i els estils de les preguntes eren diferents segons l’àrea, però penso que el nivell és massa baix.

A més també hem vist el material didàctic que els infants utilitzen o han utilitzat durant la seva etapa escolar. Hem pogut analitzar els llibres  i hem pogut comparar  els que portàvem cadascú amb els dels altres companys. Penso que és molt important analitzar els llibres abans d’escollir-los i exposar-los als infants. Personalment penso que els llibres no són essencials  y que és un suport tant per a mestres com per als  alumnes, però un mestre no pot seguir tal qual el llibre, no pot dedicar-se a dictar i fer únicament el que diu el llibre.  

A més d’aquesta activitat el que més m’ha cridar l’atenció són les il·lustracions i els continguts. Les il·lustracions  dels llibres més antics segueixen uns rols tradicionals i gairebé tots els ninots que surten són nois. Mentre que a llibres més actuals es poden veure més representacions de la realitat: representacions de nens i nenes, uns rols iguals per als dos sexes i les imatges són més reals. Respecte  als continguts, els llibres més antics són amb massa lletra per als infants  i pocs exercicis pràctics, mentre que els més actuals son totalment a la inversa  i faciliten més la comprensió del receptor.

Aquesta sessió m’ agradat molt perquè mai m’havia parat a pensar en els diferents tipus de llibres degut a que no he pogut veure altres que no fossin els meus.

La rúbrica!

La Rúbrica és una eina formada per  un conjunt de criteris avaluadors, consisteix en realitzar una matriu amb els objectius que es pretenen avaluar. Aquests criteris estan diferenciats  per diversos  nivells i cada un d’aquests amb un valor diferent.

Pot servir per avaluar l’aprenentatge i el seu procés,  així com també  la qualitat del treball realitzat.

Aquesta eina d’avaluació també serveix per a que els infants treballin de manera cooperativa en l’elaboració de la rúbrica  i es plantegin uns objectius o nivell en el seu aprenentatge. Penso que d’aquesta manera es fomenta el treball en grup i la motivació, ja que l’infant coneix fins ha on ha d’arribar per obtenir l’aprenentatge desitjat i la seva nota corresponent mitjançant els criteris avaluadors.

Ara ja coneixem una altre eina per avaluar, però el dia que va arribar el mestre i ens va preguntar per la rúbrica  ens vam quedar tots callats, aquesta paraula ens resultava desconeguda i estranya.  Després de veure el vídeo que ens va posar a l’aula, tots teníem una idea  del que és  i com es treballa, però personalment no em va quedar clar fins que vam treballar en l’elaboració d’aquesta.

Treballar els criteris de manera conjunta no va ser fàcil, al principi no sabíem per on començar i com reflectir els nivells en els ítems  avaluadors. Fins que no vam plantejar diverses propostes no ens vam ficar a escriure, havíem de tenir clar i estar d’acord  on és el límit d’un nivell a un altre.

Aquesta activitat m’ha semblat molt interesant i adient a l’hora de fer treballs i ser avaluats, perquè és la millor manera de saber com serà l’avaluació i quins coneixements s’han d’assolir per arribar a adquirir un aprenentatge més competent.

La rúbrica es pot elaborar i utilitzar des de infantil , passant per unes pràctiques i fins i tot fins en l’avaluació d’estudis universitaris.  No té un caràcter limitat i subjectiu, un clar exemple el teniu al següent enllaç: Rúbrica feta per infants

En aquest link  és pot veure  l’elaboració  d’aquesta eina per autors de P-5. Els més petits comencen a elaborar els seus propis criteris d’avaluació entre tot el grup classe.

Avaluació VS Aprenentatge

Com a feina havíem de llegir-nos el text de M.C. Davini (2008), i posteriorment comparar en grup aquest text amb el currículum. Després de fer aquesta activitat, el meu grup i jo vam arribar a la conclusió de que els punts de vista eren totalment diferents. El currículum ens informa que a partir del objectius es fan els continguts, mentre que el text de Maria Cristina Davini ens diu tot lo contrari; a través del contingut es fan els objectius. Aquests són els punts de vista principals que vam poder observar com a diferència, a més d’altres. Però aquests dos documents també comparteixen idees com la priorització de continguts, consideració dels coneixements previs , organització integrada dels continguts, etc.

A la següent classe vam continuar parlant sobre l’avaluació de l’aprenentatge i els continguts i van tornar a sorgir les idees comentades anteriorment amb els textos treballats. Un cop més, en aquesta classe vam tornar a veure com encara hi ha molts conceptes o prejudicis socials. Com a futurs mestres, la majoria del grup classe pensàvem que M.C. Davini era un home, vam associar que aquests tipus d’escrits els fan els homes i és aquí quan ens adonem que encara que la societat a avançat a nivell general, encara hi ha molts aspectes a millorar, nosaltres com a mestres hem de començar a aplicar-ho.

Posteriorment vam parlar dels tipus d’avaluació i els grups que els distingeixen:  moment, abast, finalitat, agents i referents. Aquesta divisió en grups segons el tipus d’avaluació em va semblar molt interesant ja que mai m’havia parat a pensar en quants tipus d’avaluació i quants aspectes els distingeixen. Fins ara només havia relacionat avaluació = examen →justificar què has après, i segons Neus Sanmartí, l’avaluació és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.

Penso que es pot avaluar de moltes maneres i no només un examen final és el determinant que ens informa si s’han après els continguts o no. El mestre durant el curs hauria d’observar contínuament als seus alumnes i avaluar-los mitjançant aquestes observacions. A més a més com es va mostrar a l’aula, un infant pot aprendre de manera significativa  encara que no doni la resposta que espera el professor al seu examen. El mestre ha de ser qui coneix als seus alumnes i qui ha de fer el seguiment de cadascun d’ells, a part de ser el seu acompanyant i guia durant l’aprenentatge.

Segons Edgar Dale la manera més efectiva d’aprendre és fent i dient  envers de llegir o escolar que és al que sempre s’ha pensat i s’ha practicat durant molt anys a les escoles més tradicionals. Segons aquest autor, quan es diuen i fan les coses l’aprenentatge és més complert.

Referent al con de Dale, anteriorment a això vam fer individualment el nostre con segons creiem que s’obté un aprenentatge més competent i posteriorment ho havíem de tornar a fer en parella segons el que havíem escrit, fins que un tercer cop ho vam tornar a fer amb una altre parella; fent un grup de quatre persones. Aquesta activitat em va cridar molt l’atenció perquè l’ordre que vaig proposar no es semblava gaire al con d’Edgar Dale. L’únic mètode que tenia clar era que llegir era el mètode menys efectiu. També dir, que el con proposat en grup va ser impossible finalitzar-lo, ja que no ens vam posar d’acord i va quedar incomplert.

Com a futura mestra m’agradaria fer les classes de tal manera que siguin experiències per als infants. És cert que s’aprèn mitjançant la pràctica i la manipulació i aquesta és una de les maneres més interesants de cridar l’atenció i l’interès dels alumnes.

 Us deixo amb la proposta d’aquest autor.

Objectius i punts de vista!!!

Despres d’haver estat parlant del currículum i les seves competències bàsiques, comencem a introduir-nos en el mon de l’avaluació. ¿ Quin és el criteri que permet saber si has assolit un coneixement adient als objectius proposats?  Hem estat veient les competències bàsiques del currículum i els seus objectius corresponents, i a través de fomentar els hàbits de  treball  diari i d’estudi, ens qüestionem els graus d’avaluació, és a dir, com avaluar als infants i com saber  si han apres els continguts de les arees curriculars .

Un cop hem debatut a la classe el tema de l’avaluació i totes les seves característiques, he continuat fent-me moltes preguntes sobre aquest.  Per mi s’ha de ser persona davant de tot i s’ha d’entendre la situació social dels alumnes, així com les seves capacitats. Això no vol dir modificar o baixar el nivell dels continguts ni els objectius del mestre.  El mestre ha de ser l’acompanyant del nen durant el seu aprenentatge i no pas la persona que el jutja estrictament a aquest.  A classe han sorgit diversos punts de vista, però tots hem estat d’acord en que hi ha moltes maneres d’avaluar a un nen i no únicament amb un full d’examen, ja que hi poden influir moltes coses i potser si que has après els continguts i no ho pots demostrar amb un simple paper amb preguntes per respondre. 

...més TICs!

En aquesta sessió; la dècima, ens em dedicat a actualitzar-nos tecnològicament. Hem anat a l’aula d’ordinadors i un cop allà hem après a endinsar-nos  i utilitzar la Wikispaces.

Ha estat interesant, ja que cap dels companys sabíem  que era això. Per tant,  fins que el mestre ens ha anat donant informació no teníem cap idea del que faríem i com ho faríem. Un cop   ens  em anat endinsant, la sensació d’incertesa ha anat minorant i hem estat “ trastejant”   aqueta nova eina.  A més a més hem estat veient les pautes del proper treball en grup i hem pogut observar altres treballs d’altres cursos.

Aquesta sessió m’ha semblat molt interessant, ja que hem après a utilitzar una nova eina;  la qual podem recórrer tant com a estudiants , així com a Mestres.  És curiós veure com un grup d’estudiants no sabíem l’existència d’aquest recurs , així com tampoc sabem d’altres recursos informàtics que  poc a poc anirem coneixent, o això espero. Les tecnologies s’actualitzen dia si i dia també i gràcies a situacions com la d’aquesta sessió, m’adono que encara en queda molt per aprendre i que hem d’estar en contacte constant amb el mon de les TICs.

Currículum: horari

Després de parlar a les sessions anteriors sobre el currículum, avui continuem en aquesta línia. Hem continuat explorant aquesta eina de treball i ens centrem en les hores. Hem vist  les hores lectives que pertanyen a cada assignatura durant tot el cicle de primària i les respectives distribucions que es podrien fer.

Posteriorment en petits grups hem fet un horari dissenyat per nosaltres. Aquest horari podia pertànyer al curs que nosaltres volguéssim i la distribució de les hores, sempre que compleixi amb el que diu el currículum, tota la planificació era tasca lliure per a nosaltres.

Aquesta activitat m’ha agradat molt, penso que fins ara és la més entretinguda que hem fet. Malgrat que m’ho passés molt be, he de dir que era com fer un trencaclosques, ens van sorgir molts dubtes i ens havíem d’informar bé per no equivocar-nos, a més a més havíem de decidir el curs que faríem, si gastaríem totes les hores o deixaríem per altres cursos posteriors, quantes setmanes té un curs, quants dies de vacances hi ha, quantes hores podem fer, etc. 

 Mentre trobàvem respostes a les nostres preguntes, ens vam angoixar una mica, ja que no sabíem per on començar, un cop tot solucionat, gracies a l’ajuda dels nostres companys vam acabar de perfeccionarà alguns aspectes que no teníem del tot clars i ens vam decidir a fer uns esborrany amb el nostre horari. Semblava cantar i ballar, però finalment va resultar un trencaclosques des del principi fins al final de l’activitat.  Vam pensar que les assignatures que requereixen més  concentració havien de ser al matí, a les primeres hores, ja que els alumnes estan més predisposats a concentrar-se i entendre les coses, mentre que a ultima hora de la tarda les classe serien més relaxants. També hem trobat adient afegir mitja hora de càlcul o lectura per donar més suport a les matèries instrumentals sense col·lapsar als infants.

Atenció a la diversitat

En aquesta sessió vam tornar a experimentar amb el currículum, concretament ens vam centrar amb el tema de l’atenció a la diversitat.Vam crear un debat i ens vam endinsar  a la temàtica de les aules d’acollida. Aquesta sessió va ser molt reflexiva perquè no hi ha una resposta correcta, i cadascú reflexiona sobre el que pensa i el que diuen els demès.

Penso que aquestes aules d’acollida són un pont entre l’alumne nou vingut i la resta d’alumnes, però hi ha moltes maneres de fer aquesta integració o adaptació. 

La meva reflexió es compartida amb varies opinions que van sorgir al debat. Unes aules d’acollida pre-inici de curs o després de l’horari lectiu. La raó per la qual no crec que sigui adient utilitzar aquestes aules en horari lectiu és per la inclusió social d’aquests nens. Considero molt important una bona integració amb el grup i si es treballa bé, penso que cobrir les necessitats dels infants nou vinguts e integrar-los en la societat es  molt més beneficiós si es procura fer respectant l’horari lectiu i la seva estància dins de l’aula.

D’altra banda també vam tractar a l’aula el tema de les ratios. La ratio d’alumnes per aula ha crescut i  el nombre de mestres per aula no és l’adequat per atendre les necessitats dels infants,  això dificulta l’objectiu de  garantir l’èxit total de l’atenció a la diversitat. En definitiva, crec que l’estructuració del sistema educatiu necessita una reforma que realment pugui atendre les necessitats dels alumnes i al mateix temps doni les eines possibles als docents per arribar a l’èxit. La opinió dels docents s’hauria de tenir en compte a l’hora de fer aquestes modificacions, ja que ningú coneix millor la realitat dels centres i les aules. 

Currículum: competències bàsiques

En aquesta sessió continuem explorant i  parlant del currículum. Ens  centrem en els recursos o eines del professor per a que els  alumnes adquireixin un aprenentatge més significatiu i siguin més competents per arribar a ser lo més autònoms possible. Al mateix temps parlem de les competències bàsiques del currículum.

Avui hem après coses noves, com per exemple els noms de les vuit competències, sempre diem els noms de les assignatures, però no sabíem els noms d’aquestes competències del currículum. A més a més hem  parlat del tema de la continuïtat progressiva dels continguts. Tot aprenentatge ha de ser de manera progressiva, i per això és molt important la coordinació dels docents del centre, però ha d’establir aquesta continuïtat progressiva amb més cura a les matèries instrumentals, és a dir, amb les llengües i les matemàtiques, ja que aquestes requereixen un aprenentatge més profund, progressiu durant tota l’escolarització  i més significatiu.

A més a més  un dels temes més tractats a l’aula ha sigut l’assignatura de religió. Aquest tema m’ha semblat molt interessant, ja que hem fet un debat d’opinions sobre l’assignatura i arran d’aquest debat ens hem adonat que segons la implicació dels docents i la seva metodologia, moltes vegades dins d’un mateix centre és pot confondre als alumnes, amb això  vull dir que  conceptes com per exemple la creació del món varia segons la matèria o,  també es pot crear un conflicte d’identitat o moralitat sobre els alumnes, segons allò que els hi diuen que està bé o malament. En aquest cas, penso que es podrien donar com a continguts històrics, però sempre donant lloc al pensament u opinió lliure dels alumnes, ja que cada cop es practica menys, però no deixa d’existir un intent d’imposició d’una ideologia.

Com ja sabem a les escoles religioses és obligatòria la religió, però a la resta es dona l’opció de fer alternativa. Aquesta idea em sembla ideal, però s’hauria d’aclarir més quines son aquestes alternatives, ja que personalment he preguntat a una escola i m’he trobat amb respostes molt disperses.

Primer contacte amb el currículum

Continuem parlant del guió del professorat i els centres educatius, en aquesta sessió vam establir la primera toma de contacte  el currículum. Aquesta eina, és el material de suport  dels docents, on podem trobar les vuit  competències bàsiques que l’alumnat ha de desenvolupar, continguts, objectius, etc. Per a que els alumnes adquireixin un bon aprenentatge és necessària la coordinació dels docents del centre amb el centre, així com també és molt important la coordinació entre el cicle infantil i l’educació secundaria obligatòria. Per aquest motiu és imprescindible que els docents siguin acompanyants o guies dels infants durant el seu aprenentatge i que segueixin les bases del currículum.   

Els professors utilitzen com a eina orientativa el currículum, però com hem comentat a classe anteriorment, el docent és lliure de realitzar les classes d’una manera o d’una altra, sempre i quan la direcció del centre estigui d’acord. Gracies a aquesta “ llibertat” a l’hora de fer les classes, els alumnes poden veure diferents maneres d’aprendre i també es poden modificar més les classes, segons les necessitats dels infants. 

Un professor, un artista...

Professors i artistes?

Aquesta sessió és una primera toma de contacte amb el currículum d’educació primària.  Hem dedicat el temps de la classe per parlar sobre la lectura prèvia d’ un article de Lawrence Stenhouse que parla sobre el currículum i els docents.

Abans de comentar l’article em va sorprendre que no tenien un concepte definit sobre el currículum, tots havíem llegit la lectura, però no tots la vam interpretar de la mateixa manera.

L’article fa una comparació entre el professor i un artista; relaciona aquestes dues professions com a una en comú, reflexiona sobre el professor i la seva funció d’ensenyar als alumnes. Afirma que ser docent és ser un artista: ensenyar és un art i una manera de aconseguir l’èxit com artista és innovant i creant, mitjançant el seu desenvolupament propi.  El currículum és allò que segueix l’artista/professor per poder dur a terme la seva practica educativa. La manera de fer-ho depèn d’ell i del seu públic, cada grup d’alumnes és un món i el professor a de saber crear les diferents estratègies que necessiten els seus alumnes.

Aquesta comparació entre professor i artista m’ha agradat molt, després de reflexionar sobre la lectura, he de dir que m’ha sorprès aquesta focalització que dona l’autor.

Finalment, després de la posada en comú entre tot el grup classe, vam fer grups de quatre o cinc persones i havíem de pensar un títol per l’article de Lawrence Stenhouse.

El titular proposat per el grup format per Enric, Sharon, Xavi i jo, va ser: Un professor, un artista. Aquest títol el vam escollir perquè pensem que tot professor té un públic, igual que tot artista.  El tots dos professionals, han de desenvolupar-se per poder   innovar o crear, així podran ajustar-se a les necessitats del seu públic i una de les eines essencials, és el guió. Aquest guió, és el currículum en el cas del docent, el com fer-ho depèn d’ell.

... The end.

Aula ideal

Per començar dir que l’espai on més hores passen els alumnes és a les aules, per això és molt important una bona distribució, un bon ambient, una bona organització etc.

A classe hem fet de manera individual com seria la nostra aula ideal, i penso que les aportacions del mestre han estat adequades per poder reflexionar sobre com seria la millor aula. El primer que he pensat ha sigut una classe ampla i espaiosa, la posició de les cadires en forma de “U” i amb la taula del mestre formant part d’aquesta forma. Al mig de l’aula en forma de cercle hi haurien uns coixins per als infants i el/la docent. Aquests coixins serien per trencar amb el model tradicional de les aules i oferir als nens una altre manera d’aprendre; fora de la típica taula i cadira on els infants passen tot el dia asseguts. A més a més, aquests espai central de l’aula es podria aprofitar per usos múltiples i fomentar un treball més cooperatiu. A les parets no he ficat res, però després de l’aportació del mestre, penso que hi posaria feines individuals dels infants o pòsters d’interès per als infants etc. Tot el treball cooperatiu el en grups els penjaria fora de l’aula per a que tothom pugui veure’ls i aprendre coses. Dins de l’aula ficaria espais on hi hauria per guardar els ordinadors, prestatgeries per llibres, materialment.
Una altre aportació del mestre ha sigut la incorporació d’essers vius dins de l’aula. No havia pensat en aquesta idea i penso que és una manera més d’aprendre per exemple a l’assignatura de medi i també una manera de conscienciar als infants i col·laborar amb el manteniments d’aquests.  Quant a les pissarres, he ficat dues, una tradicional i una altre de tic. Penso que una  i l’altre es poden complementar per treballar i per últim dir que al meu plànol vaig dibuixar  la taula del docent una mica més gran que la dels infants, però desprès de reflexionar; la taula del mestre la ficaria igual que la dels alumnes, el mestre és una persona igual que els infants i no cal tenir aquesta taula típica tan gran que marca la diferencia entre alumne  i professor. Per finalitzar, dir que l'aula ha de proporcionar de la millor manera possible un ambient còmode i tranquil per als nens, ja que és on passen la majoria d' hores dels seus dies dins del centre escolar.

Treball cooperatiu o individual

Treball cooperatiu o individual?

La dinàmica del role playing;  crear una representació d’una situació dins del centre escolar, m’ha fet reflexionar sobre moltes decisions que ha de fer el mestre abans d’oferir la dinàmica. Per exemple, si es fan grups homogenis o heterogenis, el criteri dels grups,  quines tècniques i estructures es poden oferir per fomentar un treball cooperatiu, com avaluar, etc. Els professors han de tenir-ho tot planificat abans d’entrar a les aules i han de saber com aconseguir els seus objectius.

Després de pensar i reflexionar molt sobre aquests aspectes, he reforçat molt més el meu criteri sobre els treballs de manera cooperativa. Penso que és la millor manera d’aconseguir amb els nens de primària un aprenentatge significatiu, aquest aprenentatge és fruit de les diferents aportacions dels components del grup i de i per tant, considero molt important la unió d’un grup homogeni; d’aquesta manera s’aprofiten més les qualitats o habilitats dels infants i a l’hora aprenen els uns dels altres.  Segons Vygotski, l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual s’aconsegueix a través de la interacció amb els altres, ell reforça que el coneixement es construeix a través de interacció de la persona i l’entorn.

Per formar el grup, penso  que haurien de ser heterogenis. La heterogeneïtat  dels integrants del grup fomenta i facilita al mateix temps l’atenció a la diversitat, és a dir, l’atenció  a diversitat de ètnies, cultura, sexe, etc. És pot satisfer  de manera més eficaç a les atencions o desigualtats dels components i crear un aprenentatge més significatiu i dinàmic.

La composició del grup ha de ser heterogènia  i el professor pot tenir moltes iniciatives a l’hora de fer els grups:  a l’atzar, per característiques personals, a través de dinàmiques… per crear aquesta diversitat,  els integrants han de ser escollits sense cap tipus d’intenció o imposició.  

Finalment, per fomentar el treball cooperatiu, el mestre ha de crear un ambient acollidor i fomentar la participació dels alumne. A través de les dinàmiques per exemple, podem crear aquest ambient i aquesta predisposició dels infants per treballar i voler aprendre. El professor és  el guia i orientador dels alumnes i té una doble funció com a docent: fomentar el que vol ensenyar i contribuir en l’èxit de l’aprenentatge dels seus alumnes. 

Referent a les representacions que es van fer a l’aula, penso que a nivell general, ens vans servir a tots per reflexionar sobre els problemes que encara existeixen als centres escolar i  sobre com nosaltres ( futurs mestres) podem aportar noves actuacions per millorar o solucionar els conflictes  o les irregularitats.

Les TIC

Els infants estan contínuament en contacte amb les noves tecnologies i cada cop des de més petits. Els infants es troben molt familiaritzats amb els ordinadors, les xarxes socials, els smartphones, etc... Per això trobo molt important que l’escola i el professorat s’actualitzin i ofereixin als estudiants un bon us de les noves tecnologies i les xarxes. Per exemple hi ha escoles que treballen amb els blogs, la qual cosa és una manera d’establir un contacte amb aquesta eina 2.0 i oferir als nens una nova experiència des de l’escola, on poden compartir vivències, treballs, projectes, material didàctic, etc. Al mateix temps, aquestes publicacions es poden compartir amb les famílies, professorat  i alumnes. Això és una manera més actualitzada de crear un nou vincle entre escola, família i alumnes.

Mai hem d’oblidar l’objectiu de l’aprenentatge i que volem aconseguir un aprenentatge significatiu, per això, aquesta nova metodologia no ha de bloquejar les capacitats de cada nen. L’escola ha d’oferir un suport més ecològic, com pot ser aquesta actualització de les noves tecnologies, però al mateix temps s’ha de deixar pas a les capacitats individuals dels infants, com podria ser la creativitat, esforç físic,etc. El fet de trobar-nos a la societat de la informació, no vol dir deixar d’establir contacte físic entre persones,  deixar treballar de manera manual o fins i tot deixar de treballar de manera presencial.  És molt important que l’escola al mateix temps que posa a l’abast aquesta metodologia, treballi molt amb els alumnes  i les famílies una bona pràctica d’aquestes xarxes i no acompanyar tot el procés d’aprenentatge amb els ordinadors i les xarxes.

Dinàmiques i conte

Dinàmiques

Les dinàmiques de presentació em semblen molt importants, penso que per poder establir una bona toma de contacte amb els altres  la millor manera és fer una rotllana. Aquesta situació en cercle serveix  per poder visualitzar i escoltar a tothom de la millor manera possible, encara que sembli incòmode pels més tímids, el fet de presentar-se un per un, escoltar-nos i poder definir-nos lliurement és molt eficaç, dona la sensació de que a tothom l'interessa tot el que dius i crea un ambient de confiança a l'hora.

D'altra banda, les dinàmiques d'interacció també em semblen molt interessants, aquestes  tenen l'objectiu d'interaccionar els uns amb els altres. Amb aquesta pretenem establir un contacte més proper, encara que a l'hora de posar-ho en pràctica, nosaltres, el grup classe, ens va costar una mica aixecar-nos e interactuar amb tota la classe. En un principi només fèiem preguntes a les persones que seien al nostre costat, sense preguntar a la resta de la classe.  I al professor no li vam preguntar fins que no vam veure que ell estava preguntant als seus alumnes.

En general, treballar dinàmiques amb els infants em sembla la millor  manera de treballar en grup; els nens es diverteixen mentre interaccionen entre ells i es una manera de treballar la inclusió amb tot el grup. 

Conte de l'aranya

Per tancar sessió el segon dia de classe, en Martí ens va explicar un conte i per a mi va ser una manera original de tancar la sessió, deixant-nos anar i reflexionar sobre aquella iniciativa i la rondalla del conte.

Treballar amb contes a les escoles penso que és molt important: és una manera de treballar amb els infants l'educació reflexiva, l'educació emocional, el diàleg,  l'acció, la mediació, la imaginació, etc.

A través dels contes podem fomentar certes capacitats dels infants i al mateix temps podem conèixer als infants a través de les seves respostes. El conte és una eina de treball que es pot utilitzar des de ben petits i que ajuda a desenvolupar la filosofia dels nens, es a dir, cada nen és diferent i cada nen sent i viu les coses de manera diferent, per això a través dels contes els infants poden arribar a desenvolupar la seva personalitat mentre que es treballen temes com per exemple les emocions o l'empatia.  A més de fomentar capacitats morals, també és una eina de treball que pot ajudar en el desenvolupament de la capacitat de lectura o escriptura dels nens i nenes.

Treballar amb contes no serveix per una única cosa, sinó que pots treballar  gairebé tots els aspectes que calguin dins de l’aula.