Competències bàsiques i material didàctic

Educació obligatòria té la finalitat de que el nen adquireixi  estratègies i eines per entendre el món i participar en la societat  que viu. L’infant ha d’arribar a ser competent; ha d’aprendre més enllà de l’escola i ha d’integrar els seus coneixements de manera funcional per poder entendre el món que l’envolta i ser el més autònom possible.

L’infant ha de saber, saber fer  i saber estar, ha d’adquirir coneixements tant conceptuals, procedimentals com actituds adequades. Per aquest motiu des de les escoles es fan unes proves de competències bàsiques, per saber fins a on aprenen els infant , com són d’autònoms  i  fins a quin punt són de competents.

En aquesta sessió el mestre ens va fer un “ examen “, el que no sabíem era que eren proves de competències bàsiques. Un cop repartides les proves ens va informar del que eren i vam procedir a ferles.  En un primer moment em vaig sentir molt segura perquè no les vaig trobar gens difícils, però he de dir que reflexionant amb altres companys penso que aquestes proves són massa fàcils, o millor dir extremadament bàsiques. Totes tenien un caràcter procedimental i els estils de les preguntes eren diferents segons l’àrea, però penso que el nivell és massa baix.

A més també hem vist el material didàctic que els infants utilitzen o han utilitzat durant la seva etapa escolar. Hem pogut analitzar els llibres  i hem pogut comparar  els que portàvem cadascú amb els dels altres companys. Penso que és molt important analitzar els llibres abans d’escollir-los i exposar-los als infants. Personalment penso que els llibres no són essencials  y que és un suport tant per a mestres com per als  alumnes, però un mestre no pot seguir tal qual el llibre, no pot dedicar-se a dictar i fer únicament el que diu el llibre.  

A més d’aquesta activitat el que més m’ha cridar l’atenció són les il·lustracions i els continguts. Les il·lustracions  dels llibres més antics segueixen uns rols tradicionals i gairebé tots els ninots que surten són nois. Mentre que a llibres més actuals es poden veure més representacions de la realitat: representacions de nens i nenes, uns rols iguals per als dos sexes i les imatges són més reals. Respecte  als continguts, els llibres més antics són amb massa lletra per als infants  i pocs exercicis pràctics, mentre que els més actuals son totalment a la inversa  i faciliten més la comprensió del receptor.

Aquesta sessió m’ agradat molt perquè mai m’havia parat a pensar en els diferents tipus de llibres degut a que no he pogut veure altres que no fossin els meus.