Avaluació VS Aprenentatge

Com a feina havíem de llegir-nos el text de M.C. Davini (2008), i posteriorment comparar en grup aquest text amb el currículum. Després de fer aquesta activitat, el meu grup i jo vam arribar a la conclusió de que els punts de vista eren totalment diferents. El currículum ens informa que a partir del objectius es fan els continguts, mentre que el text de Maria Cristina Davini ens diu tot lo contrari; a través del contingut es fan els objectius. Aquests són els punts de vista principals que vam poder observar com a diferència, a més d’altres. Però aquests dos documents també comparteixen idees com la priorització de continguts, consideració dels coneixements previs , organització integrada dels continguts, etc.

A la següent classe vam continuar parlant sobre l’avaluació de l’aprenentatge i els continguts i van tornar a sorgir les idees comentades anteriorment amb els textos treballats. Un cop més, en aquesta classe vam tornar a veure com encara hi ha molts conceptes o prejudicis socials. Com a futurs mestres, la majoria del grup classe pensàvem que M.C. Davini era un home, vam associar que aquests tipus d’escrits els fan els homes i és aquí quan ens adonem que encara que la societat a avançat a nivell general, encara hi ha molts aspectes a millorar, nosaltres com a mestres hem de començar a aplicar-ho.

Posteriorment vam parlar dels tipus d’avaluació i els grups que els distingeixen:  moment, abast, finalitat, agents i referents. Aquesta divisió en grups segons el tipus d’avaluació em va semblar molt interesant ja que mai m’havia parat a pensar en quants tipus d’avaluació i quants aspectes els distingeixen. Fins ara només havia relacionat avaluació = examen →justificar què has après, i segons Neus Sanmartí, l’avaluació és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.

Penso que es pot avaluar de moltes maneres i no només un examen final és el determinant que ens informa si s’han après els continguts o no. El mestre durant el curs hauria d’observar contínuament als seus alumnes i avaluar-los mitjançant aquestes observacions. A més a més com es va mostrar a l’aula, un infant pot aprendre de manera significativa  encara que no doni la resposta que espera el professor al seu examen. El mestre ha de ser qui coneix als seus alumnes i qui ha de fer el seguiment de cadascun d’ells, a part de ser el seu acompanyant i guia durant l’aprenentatge.

Segons Edgar Dale la manera més efectiva d’aprendre és fent i dient  envers de llegir o escolar que és al que sempre s’ha pensat i s’ha practicat durant molt anys a les escoles més tradicionals. Segons aquest autor, quan es diuen i fan les coses l’aprenentatge és més complert.

Referent al con de Dale, anteriorment a això vam fer individualment el nostre con segons creiem que s’obté un aprenentatge més competent i posteriorment ho havíem de tornar a fer en parella segons el que havíem escrit, fins que un tercer cop ho vam tornar a fer amb una altre parella; fent un grup de quatre persones. Aquesta activitat em va cridar molt l’atenció perquè l’ordre que vaig proposar no es semblava gaire al con d’Edgar Dale. L’únic mètode que tenia clar era que llegir era el mètode menys efectiu. També dir, que el con proposat en grup va ser impossible finalitzar-lo, ja que no ens vam posar d’acord i va quedar incomplert.

Com a futura mestra m’agradaria fer les classes de tal manera que siguin experiències per als infants. És cert que s’aprèn mitjançant la pràctica i la manipulació i aquesta és una de les maneres més interesants de cridar l’atenció i l’interès dels alumnes.

 Us deixo amb la proposta d’aquest autor.

Objectius i punts de vista!!!

Despres d’haver estat parlant del currículum i les seves competències bàsiques, comencem a introduir-nos en el mon de l’avaluació. ¿ Quin és el criteri que permet saber si has assolit un coneixement adient als objectius proposats?  Hem estat veient les competències bàsiques del currículum i els seus objectius corresponents, i a través de fomentar els hàbits de  treball  diari i d’estudi, ens qüestionem els graus d’avaluació, és a dir, com avaluar als infants i com saber  si han apres els continguts de les arees curriculars .

Un cop hem debatut a la classe el tema de l’avaluació i totes les seves característiques, he continuat fent-me moltes preguntes sobre aquest.  Per mi s’ha de ser persona davant de tot i s’ha d’entendre la situació social dels alumnes, així com les seves capacitats. Això no vol dir modificar o baixar el nivell dels continguts ni els objectius del mestre.  El mestre ha de ser l’acompanyant del nen durant el seu aprenentatge i no pas la persona que el jutja estrictament a aquest.  A classe han sorgit diversos punts de vista, però tots hem estat d’acord en que hi ha moltes maneres d’avaluar a un nen i no únicament amb un full d’examen, ja que hi poden influir moltes coses i potser si que has après els continguts i no ho pots demostrar amb un simple paper amb preguntes per respondre. 

...més TICs!

En aquesta sessió; la dècima, ens em dedicat a actualitzar-nos tecnològicament. Hem anat a l’aula d’ordinadors i un cop allà hem après a endinsar-nos  i utilitzar la Wikispaces.

Ha estat interesant, ja que cap dels companys sabíem  que era això. Per tant,  fins que el mestre ens ha anat donant informació no teníem cap idea del que faríem i com ho faríem. Un cop   ens  em anat endinsant, la sensació d’incertesa ha anat minorant i hem estat “ trastejant”   aqueta nova eina.  A més a més hem estat veient les pautes del proper treball en grup i hem pogut observar altres treballs d’altres cursos.

Aquesta sessió m’ha semblat molt interessant, ja que hem après a utilitzar una nova eina;  la qual podem recórrer tant com a estudiants , així com a Mestres.  És curiós veure com un grup d’estudiants no sabíem l’existència d’aquest recurs , així com tampoc sabem d’altres recursos informàtics que  poc a poc anirem coneixent, o això espero. Les tecnologies s’actualitzen dia si i dia també i gràcies a situacions com la d’aquesta sessió, m’adono que encara en queda molt per aprendre i que hem d’estar en contacte constant amb el mon de les TICs.

Currículum: horari

Després de parlar a les sessions anteriors sobre el currículum, avui continuem en aquesta línia. Hem continuat explorant aquesta eina de treball i ens centrem en les hores. Hem vist  les hores lectives que pertanyen a cada assignatura durant tot el cicle de primària i les respectives distribucions que es podrien fer.

Posteriorment en petits grups hem fet un horari dissenyat per nosaltres. Aquest horari podia pertànyer al curs que nosaltres volguéssim i la distribució de les hores, sempre que compleixi amb el que diu el currículum, tota la planificació era tasca lliure per a nosaltres.

Aquesta activitat m’ha agradat molt, penso que fins ara és la més entretinguda que hem fet. Malgrat que m’ho passés molt be, he de dir que era com fer un trencaclosques, ens van sorgir molts dubtes i ens havíem d’informar bé per no equivocar-nos, a més a més havíem de decidir el curs que faríem, si gastaríem totes les hores o deixaríem per altres cursos posteriors, quantes setmanes té un curs, quants dies de vacances hi ha, quantes hores podem fer, etc. 

 Mentre trobàvem respostes a les nostres preguntes, ens vam angoixar una mica, ja que no sabíem per on començar, un cop tot solucionat, gracies a l’ajuda dels nostres companys vam acabar de perfeccionarà alguns aspectes que no teníem del tot clars i ens vam decidir a fer uns esborrany amb el nostre horari. Semblava cantar i ballar, però finalment va resultar un trencaclosques des del principi fins al final de l’activitat.  Vam pensar que les assignatures que requereixen més  concentració havien de ser al matí, a les primeres hores, ja que els alumnes estan més predisposats a concentrar-se i entendre les coses, mentre que a ultima hora de la tarda les classe serien més relaxants. També hem trobat adient afegir mitja hora de càlcul o lectura per donar més suport a les matèries instrumentals sense col·lapsar als infants.

Atenció a la diversitat

En aquesta sessió vam tornar a experimentar amb el currículum, concretament ens vam centrar amb el tema de l’atenció a la diversitat.Vam crear un debat i ens vam endinsar  a la temàtica de les aules d’acollida. Aquesta sessió va ser molt reflexiva perquè no hi ha una resposta correcta, i cadascú reflexiona sobre el que pensa i el que diuen els demès.

Penso que aquestes aules d’acollida són un pont entre l’alumne nou vingut i la resta d’alumnes, però hi ha moltes maneres de fer aquesta integració o adaptació. 

La meva reflexió es compartida amb varies opinions que van sorgir al debat. Unes aules d’acollida pre-inici de curs o després de l’horari lectiu. La raó per la qual no crec que sigui adient utilitzar aquestes aules en horari lectiu és per la inclusió social d’aquests nens. Considero molt important una bona integració amb el grup i si es treballa bé, penso que cobrir les necessitats dels infants nou vinguts e integrar-los en la societat es  molt més beneficiós si es procura fer respectant l’horari lectiu i la seva estància dins de l’aula.

D’altra banda també vam tractar a l’aula el tema de les ratios. La ratio d’alumnes per aula ha crescut i  el nombre de mestres per aula no és l’adequat per atendre les necessitats dels infants,  això dificulta l’objectiu de  garantir l’èxit total de l’atenció a la diversitat. En definitiva, crec que l’estructuració del sistema educatiu necessita una reforma que realment pugui atendre les necessitats dels alumnes i al mateix temps doni les eines possibles als docents per arribar a l’èxit. La opinió dels docents s’hauria de tenir en compte a l’hora de fer aquestes modificacions, ja que ningú coneix millor la realitat dels centres i les aules. 

Currículum: competències bàsiques

En aquesta sessió continuem explorant i  parlant del currículum. Ens  centrem en els recursos o eines del professor per a que els  alumnes adquireixin un aprenentatge més significatiu i siguin més competents per arribar a ser lo més autònoms possible. Al mateix temps parlem de les competències bàsiques del currículum.

Avui hem après coses noves, com per exemple els noms de les vuit competències, sempre diem els noms de les assignatures, però no sabíem els noms d’aquestes competències del currículum. A més a més hem  parlat del tema de la continuïtat progressiva dels continguts. Tot aprenentatge ha de ser de manera progressiva, i per això és molt important la coordinació dels docents del centre, però ha d’establir aquesta continuïtat progressiva amb més cura a les matèries instrumentals, és a dir, amb les llengües i les matemàtiques, ja que aquestes requereixen un aprenentatge més profund, progressiu durant tota l’escolarització  i més significatiu.

A més a més  un dels temes més tractats a l’aula ha sigut l’assignatura de religió. Aquest tema m’ha semblat molt interessant, ja que hem fet un debat d’opinions sobre l’assignatura i arran d’aquest debat ens hem adonat que segons la implicació dels docents i la seva metodologia, moltes vegades dins d’un mateix centre és pot confondre als alumnes, amb això  vull dir que  conceptes com per exemple la creació del món varia segons la matèria o,  també es pot crear un conflicte d’identitat o moralitat sobre els alumnes, segons allò que els hi diuen que està bé o malament. En aquest cas, penso que es podrien donar com a continguts històrics, però sempre donant lloc al pensament u opinió lliure dels alumnes, ja que cada cop es practica menys, però no deixa d’existir un intent d’imposició d’una ideologia.

Com ja sabem a les escoles religioses és obligatòria la religió, però a la resta es dona l’opció de fer alternativa. Aquesta idea em sembla ideal, però s’hauria d’aclarir més quines son aquestes alternatives, ja que personalment he preguntat a una escola i m’he trobat amb respostes molt disperses.

Primer contacte amb el currículum

Continuem parlant del guió del professorat i els centres educatius, en aquesta sessió vam establir la primera toma de contacte  el currículum. Aquesta eina, és el material de suport  dels docents, on podem trobar les vuit  competències bàsiques que l’alumnat ha de desenvolupar, continguts, objectius, etc. Per a que els alumnes adquireixin un bon aprenentatge és necessària la coordinació dels docents del centre amb el centre, així com també és molt important la coordinació entre el cicle infantil i l’educació secundaria obligatòria. Per aquest motiu és imprescindible que els docents siguin acompanyants o guies dels infants durant el seu aprenentatge i que segueixin les bases del currículum.   

Els professors utilitzen com a eina orientativa el currículum, però com hem comentat a classe anteriorment, el docent és lliure de realitzar les classes d’una manera o d’una altra, sempre i quan la direcció del centre estigui d’acord. Gracies a aquesta “ llibertat” a l’hora de fer les classes, els alumnes poden veure diferents maneres d’aprendre i també es poden modificar més les classes, segons les necessitats dels infants.