Com a feina havíem de llegir-nos el text de M.C. Davini (2008), i
posteriorment comparar en grup aquest text amb el currículum. Després de fer
aquesta activitat, el meu grup i jo vam arribar a la conclusió de que els punts
de vista eren totalment diferents. El currículum ens informa que a partir del objectius
es fan els continguts, mentre que el text de Maria Cristina Davini ens diu tot
lo contrari; a través del contingut es fan els objectius. Aquests són els punts
de vista principals que vam poder observar com a diferència, a més d’altres.
Però aquests dos documents també comparteixen idees com la priorització de
continguts, consideració dels coneixements previs , organització integrada dels
continguts, etc.
A la següent classe vam continuar
parlant sobre l’avaluació de l’aprenentatge i els continguts i van tornar a
sorgir les idees comentades anteriorment amb els textos treballats. Un cop més,
en aquesta classe vam tornar a veure com encara hi ha molts conceptes o
prejudicis socials. Com a futurs mestres, la majoria del grup classe pensàvem que
M.C. Davini era un home, vam associar que aquests tipus d’escrits els fan els
homes i és aquí quan ens adonem que encara que la societat a avançat a nivell
general, encara hi ha molts aspectes a millorar, nosaltres com a mestres hem de
començar a aplicar-ho.
Posteriorment vam
parlar dels tipus d’avaluació i els grups que els distingeixen: moment, abast, finalitat, agents i referents.
Aquesta divisió en grups segons el tipus d’avaluació em va semblar molt
interesant ja que mai m’havia parat a pensar en quants tipus d’avaluació i quants
aspectes els distingeixen. Fins ara només havia relacionat avaluació = examen →justificar
què has après, i segons Neus Sanmartí, l’avaluació és el procés de recollida i
anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor
i facilitar la presa de decisions.
Penso que es pot avaluar de moltes maneres i no només un examen final és el
determinant que ens informa si s’han après els continguts o no. El mestre
durant el curs hauria d’observar contínuament als seus alumnes i avaluar-los
mitjançant aquestes observacions. A més a més com es va mostrar a l’aula, un
infant pot aprendre de manera significativa
encara que no doni la resposta que espera el professor al seu examen. El
mestre ha de ser qui coneix als seus alumnes i qui ha de fer el seguiment de
cadascun d’ells, a part de ser el seu acompanyant i guia durant l’aprenentatge.
Segons Edgar Dale la manera més efectiva d’aprendre és fent i dient envers de llegir o escolar que és al que
sempre s’ha pensat i s’ha practicat durant molt anys a les escoles més
tradicionals. Segons aquest autor, quan es diuen i fan les coses l’aprenentatge
és més complert.
Referent al con de Dale, anteriorment a això vam fer individualment el
nostre con segons creiem que s’obté un aprenentatge més competent i
posteriorment ho havíem de tornar a fer en parella segons el que havíem escrit,
fins que un tercer cop ho vam tornar a fer amb una altre parella; fent un grup
de quatre persones. Aquesta activitat em va cridar molt l’atenció perquè l’ordre
que vaig proposar no es semblava gaire al con d’Edgar Dale. L’únic mètode que
tenia clar era que llegir era el mètode menys efectiu. També dir, que el con
proposat en grup va ser impossible finalitzar-lo, ja que no ens vam posar d’acord
i va quedar incomplert.
Com a futura mestra m’agradaria fer les classes de tal manera que siguin experiències
per als infants. És cert que s’aprèn mitjançant la pràctica i la manipulació i aquesta
és una de les maneres més interesants de cridar l’atenció i l’interès dels
alumnes.
Us deixo amb la proposta d’aquest
autor.