Atenció a la diversitat

Després de les sessions d’exposicions, ens quedaven dues classes per finalitzar el curs. Aquestes classes es van centrar en el tema de l’atenció a la diversitat. El primer dia, vam conèixer els diferents tipus de diversitat que podem trobar i posteriorment vam passar a fer una activitat on havíem de descriure una situació dins del centre escolar, aquesta podia ser la que nosaltres volguéssim. Posteriorment el mestre va agafar les propostes de tots els grups i les va tornar a repartir aleatòriament. A més, ell ens va donar un altre paper amb un diagnòstic per a aquella situació. Es tractava de trobar la millor solució de cara als alumnes i poder atendre a les necessitats de tothom.

Al meu grup i a mi ens va tocar un cas d’un nen amb paràlisis al lateral dret i era una classe de ball. Amb ajuda d’una lectura amb els diferents tipus de suport que podíem oferir vam trobar les diferents actuacions que podíem oferir com a mestres i ho vam posar en comú amb la resta de companys.

Amb aquesta activitat he pensat molt i crec que hi ha moltes maneres d’adaptar les programacions per poder atendre a les necessitats dels infants. No estem acostumats i potser aquest és el motiu pel qual ens costa posar-nos a la pell del mestre i modificar les activitats però si realment ens fiquem a la pell dels infants, podem trobar moltes estratègies útils per satisfer les seves necessitats.

Pel que fa a l’últim dia de classe he de dir que per motius personals no vaig poder assistir-hi però els meus companys m’han informat que es va continuar amb el tema de l’atenció a la diversitat, van continuar ampliant els coneixements sobre aquest tema i el mestre va donar la seva opinió com a mestre d’una escola i el fet o necessitat d’atendre a la diversitat.

Aquestes classes m’han semblat molt interessants, penso que tots els temes que hem tractat són essencials per a la nostra futura feina. M’hauria agradat molt més tenir més contacte real amb les escoles, com per exemple la visita a les escoles, però encara així les classes han estat molt amenes i diferents a la resta.

Aquí finalitza el meu blog relacionat amb aquesta assignatura, desitjo que us hagi agradat i que aquests anys que ens queden al davant aprenguem moltíssimes coses més per poder arribar a voler ser i aconseguir ser uns clars exemples per als nostres alumnes.

Us deixo amb una frase que m’agrada molt.

Exposicions!

Les següents sessions les hem  dedicat a fer les exposicions sobre les visites a les escoles. Aquest ha sigut el treball que més m’agradat. En aquesta tasca hem pogut veure la realitat dels centres educatius  i la seva organització, metodologia, etc.

Durant les exposicions dels meus companys, juntament amb la del meu grup, he pogut veure  i comparar moltes escoles.  Això ma servit per conèixer com funcionen i els criteris que tenen per dur a terme una organització determinada, una metodologia, els criteris d’actuació, etc. 

Al mateix temps també m’ha servit per començar a plantejar-me si hi ha algun tipus de metodologia  o escola on no m’agradaria treballar. Totes les escoles tenien coses bones per a mi , però també hi havia escoles on veia coses que no m’agradaven, com per exemple, una escola on no hi ha regles, excepte una: prohibits els telèfons mòbils o una escola religiosa on havien de portar tots uniforme, etc. D’altra banda, em van agradar molt els projectes,  als qual participaven les escoles: projectes de reciclatge, del medi ambient, del consum de l’electricitat, consum de fruita fresca...

Tots els companys van saber  transmetre el que van veure a cada una de les escoles que van visitar i personalment em vaig sentir com si hagués estat amb ells,  gracies a tota la informació que ens van fer arribar.

Després de veure totes les escoles em van sorgir ganes de veure alguna escola activa o per l’estil. M’ha entrat la curiositat de conèixer altres metodologies diferents i el funcionament d’aquestes escoles. En aquest mateix moment estem tots fins el cap d’exàmens i treballs, però no descarto , en un futur, fer  com a mínim una recerca d’informació  per conèixer més aspectes de l’educació.

Us deixo amb unes quantes fotografiés de l’escola que les meves companyes y jo vam visitar: Els Salesians de Badalona.

U.D.

A les dos sessions següents vam tractat el tema de les unitats didàctiques, a la primera sessió no vaig poder assistir, però els meus companys em van informar de tot el que van fer i a la segona sessió vaig poder incorporar-me amb un grup.

A la primera sessió els meus companys van haver de fer una UD sense cap tipus de coneixement  o instrucció, la qual cosa la veig una mica difícils on es van posar a prova. I la segona sessió el mestra va repartir les propostes elaborades a grups diferents i les havíem de corregir, desprès d’uns coneixements previs.  Havíem de corregir les aportacions de la programació d’un altre grup amb el propòsit de millorar-ho. En aquesta sessió vaig poder adonar-me que els meus companys i jo havíem d’acceptar les aportacions i les crítiques dels altres d’una altra manera, ja que totes aquestes modificacions són constructives amb una finalitat; fer-ho lo millor possible per als nostres alumnes i garantir el seu aprenentatge.

A més és molt important saber programar i tenir-ho clar per poder procedir a aplicar els continguts que han d’aprendre els infants. Potser en aquesta classe ha sigut on més he tingut en compte la importància del currículum. 

Competències bàsiques i material didàctic

Educació obligatòria té la finalitat de que el nen adquireixi  estratègies i eines per entendre el món i participar en la societat  que viu. L’infant ha d’arribar a ser competent; ha d’aprendre més enllà de l’escola i ha d’integrar els seus coneixements de manera funcional per poder entendre el món que l’envolta i ser el més autònom possible.

L’infant ha de saber, saber fer  i saber estar, ha d’adquirir coneixements tant conceptuals, procedimentals com actituds adequades. Per aquest motiu des de les escoles es fan unes proves de competències bàsiques, per saber fins a on aprenen els infant , com són d’autònoms  i  fins a quin punt són de competents.

En aquesta sessió el mestre ens va fer un “ examen “, el que no sabíem era que eren proves de competències bàsiques. Un cop repartides les proves ens va informar del que eren i vam procedir a ferles.  En un primer moment em vaig sentir molt segura perquè no les vaig trobar gens difícils, però he de dir que reflexionant amb altres companys penso que aquestes proves són massa fàcils, o millor dir extremadament bàsiques. Totes tenien un caràcter procedimental i els estils de les preguntes eren diferents segons l’àrea, però penso que el nivell és massa baix.

A més també hem vist el material didàctic que els infants utilitzen o han utilitzat durant la seva etapa escolar. Hem pogut analitzar els llibres  i hem pogut comparar  els que portàvem cadascú amb els dels altres companys. Penso que és molt important analitzar els llibres abans d’escollir-los i exposar-los als infants. Personalment penso que els llibres no són essencials  y que és un suport tant per a mestres com per als  alumnes, però un mestre no pot seguir tal qual el llibre, no pot dedicar-se a dictar i fer únicament el que diu el llibre.  

A més d’aquesta activitat el que més m’ha cridar l’atenció són les il·lustracions i els continguts. Les il·lustracions  dels llibres més antics segueixen uns rols tradicionals i gairebé tots els ninots que surten són nois. Mentre que a llibres més actuals es poden veure més representacions de la realitat: representacions de nens i nenes, uns rols iguals per als dos sexes i les imatges són més reals. Respecte  als continguts, els llibres més antics són amb massa lletra per als infants  i pocs exercicis pràctics, mentre que els més actuals son totalment a la inversa  i faciliten més la comprensió del receptor.

Aquesta sessió m’ agradat molt perquè mai m’havia parat a pensar en els diferents tipus de llibres degut a que no he pogut veure altres que no fossin els meus.

La rúbrica!

La Rúbrica és una eina formada per  un conjunt de criteris avaluadors, consisteix en realitzar una matriu amb els objectius que es pretenen avaluar. Aquests criteris estan diferenciats  per diversos  nivells i cada un d’aquests amb un valor diferent.

Pot servir per avaluar l’aprenentatge i el seu procés,  així com també  la qualitat del treball realitzat.

Aquesta eina d’avaluació també serveix per a que els infants treballin de manera cooperativa en l’elaboració de la rúbrica  i es plantegin uns objectius o nivell en el seu aprenentatge. Penso que d’aquesta manera es fomenta el treball en grup i la motivació, ja que l’infant coneix fins ha on ha d’arribar per obtenir l’aprenentatge desitjat i la seva nota corresponent mitjançant els criteris avaluadors.

Ara ja coneixem una altre eina per avaluar, però el dia que va arribar el mestre i ens va preguntar per la rúbrica  ens vam quedar tots callats, aquesta paraula ens resultava desconeguda i estranya.  Després de veure el vídeo que ens va posar a l’aula, tots teníem una idea  del que és  i com es treballa, però personalment no em va quedar clar fins que vam treballar en l’elaboració d’aquesta.

Treballar els criteris de manera conjunta no va ser fàcil, al principi no sabíem per on començar i com reflectir els nivells en els ítems  avaluadors. Fins que no vam plantejar diverses propostes no ens vam ficar a escriure, havíem de tenir clar i estar d’acord  on és el límit d’un nivell a un altre.

Aquesta activitat m’ha semblat molt interesant i adient a l’hora de fer treballs i ser avaluats, perquè és la millor manera de saber com serà l’avaluació i quins coneixements s’han d’assolir per arribar a adquirir un aprenentatge més competent.

La rúbrica es pot elaborar i utilitzar des de infantil , passant per unes pràctiques i fins i tot fins en l’avaluació d’estudis universitaris.  No té un caràcter limitat i subjectiu, un clar exemple el teniu al següent enllaç: Rúbrica feta per infants

En aquest link  és pot veure  l’elaboració  d’aquesta eina per autors de P-5. Els més petits comencen a elaborar els seus propis criteris d’avaluació entre tot el grup classe.

Avaluació VS Aprenentatge

Com a feina havíem de llegir-nos el text de M.C. Davini (2008), i posteriorment comparar en grup aquest text amb el currículum. Després de fer aquesta activitat, el meu grup i jo vam arribar a la conclusió de que els punts de vista eren totalment diferents. El currículum ens informa que a partir del objectius es fan els continguts, mentre que el text de Maria Cristina Davini ens diu tot lo contrari; a través del contingut es fan els objectius. Aquests són els punts de vista principals que vam poder observar com a diferència, a més d’altres. Però aquests dos documents també comparteixen idees com la priorització de continguts, consideració dels coneixements previs , organització integrada dels continguts, etc.

A la següent classe vam continuar parlant sobre l’avaluació de l’aprenentatge i els continguts i van tornar a sorgir les idees comentades anteriorment amb els textos treballats. Un cop més, en aquesta classe vam tornar a veure com encara hi ha molts conceptes o prejudicis socials. Com a futurs mestres, la majoria del grup classe pensàvem que M.C. Davini era un home, vam associar que aquests tipus d’escrits els fan els homes i és aquí quan ens adonem que encara que la societat a avançat a nivell general, encara hi ha molts aspectes a millorar, nosaltres com a mestres hem de començar a aplicar-ho.

Posteriorment vam parlar dels tipus d’avaluació i els grups que els distingeixen:  moment, abast, finalitat, agents i referents. Aquesta divisió en grups segons el tipus d’avaluació em va semblar molt interesant ja que mai m’havia parat a pensar en quants tipus d’avaluació i quants aspectes els distingeixen. Fins ara només havia relacionat avaluació = examen →justificar què has après, i segons Neus Sanmartí, l’avaluació és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.

Penso que es pot avaluar de moltes maneres i no només un examen final és el determinant que ens informa si s’han après els continguts o no. El mestre durant el curs hauria d’observar contínuament als seus alumnes i avaluar-los mitjançant aquestes observacions. A més a més com es va mostrar a l’aula, un infant pot aprendre de manera significativa  encara que no doni la resposta que espera el professor al seu examen. El mestre ha de ser qui coneix als seus alumnes i qui ha de fer el seguiment de cadascun d’ells, a part de ser el seu acompanyant i guia durant l’aprenentatge.

Segons Edgar Dale la manera més efectiva d’aprendre és fent i dient  envers de llegir o escolar que és al que sempre s’ha pensat i s’ha practicat durant molt anys a les escoles més tradicionals. Segons aquest autor, quan es diuen i fan les coses l’aprenentatge és més complert.

Referent al con de Dale, anteriorment a això vam fer individualment el nostre con segons creiem que s’obté un aprenentatge més competent i posteriorment ho havíem de tornar a fer en parella segons el que havíem escrit, fins que un tercer cop ho vam tornar a fer amb una altre parella; fent un grup de quatre persones. Aquesta activitat em va cridar molt l’atenció perquè l’ordre que vaig proposar no es semblava gaire al con d’Edgar Dale. L’únic mètode que tenia clar era que llegir era el mètode menys efectiu. També dir, que el con proposat en grup va ser impossible finalitzar-lo, ja que no ens vam posar d’acord i va quedar incomplert.

Com a futura mestra m’agradaria fer les classes de tal manera que siguin experiències per als infants. És cert que s’aprèn mitjançant la pràctica i la manipulació i aquesta és una de les maneres més interesants de cridar l’atenció i l’interès dels alumnes.

 Us deixo amb la proposta d’aquest autor.

Objectius i punts de vista!!!

Despres d’haver estat parlant del currículum i les seves competències bàsiques, comencem a introduir-nos en el mon de l’avaluació. ¿ Quin és el criteri que permet saber si has assolit un coneixement adient als objectius proposats?  Hem estat veient les competències bàsiques del currículum i els seus objectius corresponents, i a través de fomentar els hàbits de  treball  diari i d’estudi, ens qüestionem els graus d’avaluació, és a dir, com avaluar als infants i com saber  si han apres els continguts de les arees curriculars .

Un cop hem debatut a la classe el tema de l’avaluació i totes les seves característiques, he continuat fent-me moltes preguntes sobre aquest.  Per mi s’ha de ser persona davant de tot i s’ha d’entendre la situació social dels alumnes, així com les seves capacitats. Això no vol dir modificar o baixar el nivell dels continguts ni els objectius del mestre.  El mestre ha de ser l’acompanyant del nen durant el seu aprenentatge i no pas la persona que el jutja estrictament a aquest.  A classe han sorgit diversos punts de vista, però tots hem estat d’acord en que hi ha moltes maneres d’avaluar a un nen i no únicament amb un full d’examen, ja que hi poden influir moltes coses i potser si que has après els continguts i no ho pots demostrar amb un simple paper amb preguntes per respondre.