Un professor, un artista...

Professors i artistes?

Aquesta sessió és una primera toma de contacte amb el currículum d’educació primària.  Hem dedicat el temps de la classe per parlar sobre la lectura prèvia d’ un article de Lawrence Stenhouse que parla sobre el currículum i els docents.

Abans de comentar l’article em va sorprendre que no tenien un concepte definit sobre el currículum, tots havíem llegit la lectura, però no tots la vam interpretar de la mateixa manera.

L’article fa una comparació entre el professor i un artista; relaciona aquestes dues professions com a una en comú, reflexiona sobre el professor i la seva funció d’ensenyar als alumnes. Afirma que ser docent és ser un artista: ensenyar és un art i una manera de aconseguir l’èxit com artista és innovant i creant, mitjançant el seu desenvolupament propi.  El currículum és allò que segueix l’artista/professor per poder dur a terme la seva practica educativa. La manera de fer-ho depèn d’ell i del seu públic, cada grup d’alumnes és un món i el professor a de saber crear les diferents estratègies que necessiten els seus alumnes.

Aquesta comparació entre professor i artista m’ha agradat molt, després de reflexionar sobre la lectura, he de dir que m’ha sorprès aquesta focalització que dona l’autor.

Finalment, després de la posada en comú entre tot el grup classe, vam fer grups de quatre o cinc persones i havíem de pensar un títol per l’article de Lawrence Stenhouse.

El titular proposat per el grup format per Enric, Sharon, Xavi i jo, va ser: Un professor, un artista. Aquest títol el vam escollir perquè pensem que tot professor té un públic, igual que tot artista.  El tots dos professionals, han de desenvolupar-se per poder   innovar o crear, així podran ajustar-se a les necessitats del seu públic i una de les eines essencials, és el guió. Aquest guió, és el currículum en el cas del docent, el com fer-ho depèn d’ell.

... The end.

Aula ideal

Per començar dir que l’espai on més hores passen els alumnes és a les aules, per això és molt important una bona distribució, un bon ambient, una bona organització etc.

A classe hem fet de manera individual com seria la nostra aula ideal, i penso que les aportacions del mestre han estat adequades per poder reflexionar sobre com seria la millor aula. El primer que he pensat ha sigut una classe ampla i espaiosa, la posició de les cadires en forma de “U” i amb la taula del mestre formant part d’aquesta forma. Al mig de l’aula en forma de cercle hi haurien uns coixins per als infants i el/la docent. Aquests coixins serien per trencar amb el model tradicional de les aules i oferir als nens una altre manera d’aprendre; fora de la típica taula i cadira on els infants passen tot el dia asseguts. A més a més, aquests espai central de l’aula es podria aprofitar per usos múltiples i fomentar un treball més cooperatiu. A les parets no he ficat res, però després de l’aportació del mestre, penso que hi posaria feines individuals dels infants o pòsters d’interès per als infants etc. Tot el treball cooperatiu el en grups els penjaria fora de l’aula per a que tothom pugui veure’ls i aprendre coses. Dins de l’aula ficaria espais on hi hauria per guardar els ordinadors, prestatgeries per llibres, materialment.
Una altre aportació del mestre ha sigut la incorporació d’essers vius dins de l’aula. No havia pensat en aquesta idea i penso que és una manera més d’aprendre per exemple a l’assignatura de medi i també una manera de conscienciar als infants i col·laborar amb el manteniments d’aquests.  Quant a les pissarres, he ficat dues, una tradicional i una altre de tic. Penso que una  i l’altre es poden complementar per treballar i per últim dir que al meu plànol vaig dibuixar  la taula del docent una mica més gran que la dels infants, però desprès de reflexionar; la taula del mestre la ficaria igual que la dels alumnes, el mestre és una persona igual que els infants i no cal tenir aquesta taula típica tan gran que marca la diferencia entre alumne  i professor. Per finalitzar, dir que l'aula ha de proporcionar de la millor manera possible un ambient còmode i tranquil per als nens, ja que és on passen la majoria d' hores dels seus dies dins del centre escolar.

Treball cooperatiu o individual

Treball cooperatiu o individual?

La dinàmica del role playing;  crear una representació d’una situació dins del centre escolar, m’ha fet reflexionar sobre moltes decisions que ha de fer el mestre abans d’oferir la dinàmica. Per exemple, si es fan grups homogenis o heterogenis, el criteri dels grups,  quines tècniques i estructures es poden oferir per fomentar un treball cooperatiu, com avaluar, etc. Els professors han de tenir-ho tot planificat abans d’entrar a les aules i han de saber com aconseguir els seus objectius.

Després de pensar i reflexionar molt sobre aquests aspectes, he reforçat molt més el meu criteri sobre els treballs de manera cooperativa. Penso que és la millor manera d’aconseguir amb els nens de primària un aprenentatge significatiu, aquest aprenentatge és fruit de les diferents aportacions dels components del grup i de i per tant, considero molt important la unió d’un grup homogeni; d’aquesta manera s’aprofiten més les qualitats o habilitats dels infants i a l’hora aprenen els uns dels altres.  Segons Vygotski, l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual s’aconsegueix a través de la interacció amb els altres, ell reforça que el coneixement es construeix a través de interacció de la persona i l’entorn.

Per formar el grup, penso  que haurien de ser heterogenis. La heterogeneïtat  dels integrants del grup fomenta i facilita al mateix temps l’atenció a la diversitat, és a dir, l’atenció  a diversitat de ètnies, cultura, sexe, etc. És pot satisfer  de manera més eficaç a les atencions o desigualtats dels components i crear un aprenentatge més significatiu i dinàmic.

La composició del grup ha de ser heterogènia  i el professor pot tenir moltes iniciatives a l’hora de fer els grups:  a l’atzar, per característiques personals, a través de dinàmiques… per crear aquesta diversitat,  els integrants han de ser escollits sense cap tipus d’intenció o imposició.  

Finalment, per fomentar el treball cooperatiu, el mestre ha de crear un ambient acollidor i fomentar la participació dels alumne. A través de les dinàmiques per exemple, podem crear aquest ambient i aquesta predisposició dels infants per treballar i voler aprendre. El professor és  el guia i orientador dels alumnes i té una doble funció com a docent: fomentar el que vol ensenyar i contribuir en l’èxit de l’aprenentatge dels seus alumnes. 

Referent a les representacions que es van fer a l’aula, penso que a nivell general, ens vans servir a tots per reflexionar sobre els problemes que encara existeixen als centres escolar i  sobre com nosaltres ( futurs mestres) podem aportar noves actuacions per millorar o solucionar els conflictes  o les irregularitats.

Les TIC

Els infants estan contínuament en contacte amb les noves tecnologies i cada cop des de més petits. Els infants es troben molt familiaritzats amb els ordinadors, les xarxes socials, els smartphones, etc... Per això trobo molt important que l’escola i el professorat s’actualitzin i ofereixin als estudiants un bon us de les noves tecnologies i les xarxes. Per exemple hi ha escoles que treballen amb els blogs, la qual cosa és una manera d’establir un contacte amb aquesta eina 2.0 i oferir als nens una nova experiència des de l’escola, on poden compartir vivències, treballs, projectes, material didàctic, etc. Al mateix temps, aquestes publicacions es poden compartir amb les famílies, professorat  i alumnes. Això és una manera més actualitzada de crear un nou vincle entre escola, família i alumnes.

Mai hem d’oblidar l’objectiu de l’aprenentatge i que volem aconseguir un aprenentatge significatiu, per això, aquesta nova metodologia no ha de bloquejar les capacitats de cada nen. L’escola ha d’oferir un suport més ecològic, com pot ser aquesta actualització de les noves tecnologies, però al mateix temps s’ha de deixar pas a les capacitats individuals dels infants, com podria ser la creativitat, esforç físic,etc. El fet de trobar-nos a la societat de la informació, no vol dir deixar d’establir contacte físic entre persones,  deixar treballar de manera manual o fins i tot deixar de treballar de manera presencial.  És molt important que l’escola al mateix temps que posa a l’abast aquesta metodologia, treballi molt amb els alumnes  i les famílies una bona pràctica d’aquestes xarxes i no acompanyar tot el procés d’aprenentatge amb els ordinadors i les xarxes.