Atenció a la diversitat

Després de les sessions d’exposicions, ens quedaven dues classes per finalitzar el curs. Aquestes classes es van centrar en el tema de l’atenció a la diversitat. El primer dia, vam conèixer els diferents tipus de diversitat que podem trobar i posteriorment vam passar a fer una activitat on havíem de descriure una situació dins del centre escolar, aquesta podia ser la que nosaltres volguéssim. Posteriorment el mestre va agafar les propostes de tots els grups i les va tornar a repartir aleatòriament. A més, ell ens va donar un altre paper amb un diagnòstic per a aquella situació. Es tractava de trobar la millor solució de cara als alumnes i poder atendre a les necessitats de tothom.

Al meu grup i a mi ens va tocar un cas d’un nen amb paràlisis al lateral dret i era una classe de ball. Amb ajuda d’una lectura amb els diferents tipus de suport que podíem oferir vam trobar les diferents actuacions que podíem oferir com a mestres i ho vam posar en comú amb la resta de companys.

Amb aquesta activitat he pensat molt i crec que hi ha moltes maneres d’adaptar les programacions per poder atendre a les necessitats dels infants. No estem acostumats i potser aquest és el motiu pel qual ens costa posar-nos a la pell del mestre i modificar les activitats però si realment ens fiquem a la pell dels infants, podem trobar moltes estratègies útils per satisfer les seves necessitats.

Pel que fa a l’últim dia de classe he de dir que per motius personals no vaig poder assistir-hi però els meus companys m’han informat que es va continuar amb el tema de l’atenció a la diversitat, van continuar ampliant els coneixements sobre aquest tema i el mestre va donar la seva opinió com a mestre d’una escola i el fet o necessitat d’atendre a la diversitat.

Aquestes classes m’han semblat molt interessants, penso que tots els temes que hem tractat són essencials per a la nostra futura feina. M’hauria agradat molt més tenir més contacte real amb les escoles, com per exemple la visita a les escoles, però encara així les classes han estat molt amenes i diferents a la resta.

Aquí finalitza el meu blog relacionat amb aquesta assignatura, desitjo que us hagi agradat i que aquests anys que ens queden al davant aprenguem moltíssimes coses més per poder arribar a voler ser i aconseguir ser uns clars exemples per als nostres alumnes.

Us deixo amb una frase que m’agrada molt.

Exposicions!

Les següents sessions les hem  dedicat a fer les exposicions sobre les visites a les escoles. Aquest ha sigut el treball que més m’agradat. En aquesta tasca hem pogut veure la realitat dels centres educatius  i la seva organització, metodologia, etc.

Durant les exposicions dels meus companys, juntament amb la del meu grup, he pogut veure  i comparar moltes escoles.  Això ma servit per conèixer com funcionen i els criteris que tenen per dur a terme una organització determinada, una metodologia, els criteris d’actuació, etc. 

Al mateix temps també m’ha servit per començar a plantejar-me si hi ha algun tipus de metodologia  o escola on no m’agradaria treballar. Totes les escoles tenien coses bones per a mi , però també hi havia escoles on veia coses que no m’agradaven, com per exemple, una escola on no hi ha regles, excepte una: prohibits els telèfons mòbils o una escola religiosa on havien de portar tots uniforme, etc. D’altra banda, em van agradar molt els projectes,  als qual participaven les escoles: projectes de reciclatge, del medi ambient, del consum de l’electricitat, consum de fruita fresca...

Tots els companys van saber  transmetre el que van veure a cada una de les escoles que van visitar i personalment em vaig sentir com si hagués estat amb ells,  gracies a tota la informació que ens van fer arribar.

Després de veure totes les escoles em van sorgir ganes de veure alguna escola activa o per l’estil. M’ha entrat la curiositat de conèixer altres metodologies diferents i el funcionament d’aquestes escoles. En aquest mateix moment estem tots fins el cap d’exàmens i treballs, però no descarto , en un futur, fer  com a mínim una recerca d’informació  per conèixer més aspectes de l’educació.

Us deixo amb unes quantes fotografiés de l’escola que les meves companyes y jo vam visitar: Els Salesians de Badalona.

U.D.

A les dos sessions següents vam tractat el tema de les unitats didàctiques, a la primera sessió no vaig poder assistir, però els meus companys em van informar de tot el que van fer i a la segona sessió vaig poder incorporar-me amb un grup.

A la primera sessió els meus companys van haver de fer una UD sense cap tipus de coneixement  o instrucció, la qual cosa la veig una mica difícils on es van posar a prova. I la segona sessió el mestra va repartir les propostes elaborades a grups diferents i les havíem de corregir, desprès d’uns coneixements previs.  Havíem de corregir les aportacions de la programació d’un altre grup amb el propòsit de millorar-ho. En aquesta sessió vaig poder adonar-me que els meus companys i jo havíem d’acceptar les aportacions i les crítiques dels altres d’una altra manera, ja que totes aquestes modificacions són constructives amb una finalitat; fer-ho lo millor possible per als nostres alumnes i garantir el seu aprenentatge.

A més és molt important saber programar i tenir-ho clar per poder procedir a aplicar els continguts que han d’aprendre els infants. Potser en aquesta classe ha sigut on més he tingut en compte la importància del currículum. 

Competències bàsiques i material didàctic

Educació obligatòria té la finalitat de que el nen adquireixi  estratègies i eines per entendre el món i participar en la societat  que viu. L’infant ha d’arribar a ser competent; ha d’aprendre més enllà de l’escola i ha d’integrar els seus coneixements de manera funcional per poder entendre el món que l’envolta i ser el més autònom possible.

L’infant ha de saber, saber fer  i saber estar, ha d’adquirir coneixements tant conceptuals, procedimentals com actituds adequades. Per aquest motiu des de les escoles es fan unes proves de competències bàsiques, per saber fins a on aprenen els infant , com són d’autònoms  i  fins a quin punt són de competents.

En aquesta sessió el mestre ens va fer un “ examen “, el que no sabíem era que eren proves de competències bàsiques. Un cop repartides les proves ens va informar del que eren i vam procedir a ferles.  En un primer moment em vaig sentir molt segura perquè no les vaig trobar gens difícils, però he de dir que reflexionant amb altres companys penso que aquestes proves són massa fàcils, o millor dir extremadament bàsiques. Totes tenien un caràcter procedimental i els estils de les preguntes eren diferents segons l’àrea, però penso que el nivell és massa baix.

A més també hem vist el material didàctic que els infants utilitzen o han utilitzat durant la seva etapa escolar. Hem pogut analitzar els llibres  i hem pogut comparar  els que portàvem cadascú amb els dels altres companys. Penso que és molt important analitzar els llibres abans d’escollir-los i exposar-los als infants. Personalment penso que els llibres no són essencials  y que és un suport tant per a mestres com per als  alumnes, però un mestre no pot seguir tal qual el llibre, no pot dedicar-se a dictar i fer únicament el que diu el llibre.  

A més d’aquesta activitat el que més m’ha cridar l’atenció són les il·lustracions i els continguts. Les il·lustracions  dels llibres més antics segueixen uns rols tradicionals i gairebé tots els ninots que surten són nois. Mentre que a llibres més actuals es poden veure més representacions de la realitat: representacions de nens i nenes, uns rols iguals per als dos sexes i les imatges són més reals. Respecte  als continguts, els llibres més antics són amb massa lletra per als infants  i pocs exercicis pràctics, mentre que els més actuals son totalment a la inversa  i faciliten més la comprensió del receptor.

Aquesta sessió m’ agradat molt perquè mai m’havia parat a pensar en els diferents tipus de llibres degut a que no he pogut veure altres que no fossin els meus.