Atenció a la diversitat

En aquesta sessió vam tornar a experimentar amb el currículum, concretament ens vam centrar amb el tema de l’atenció a la diversitat.Vam crear un debat i ens vam endinsar  a la temàtica de les aules d’acollida. Aquesta sessió va ser molt reflexiva perquè no hi ha una resposta correcta, i cadascú reflexiona sobre el que pensa i el que diuen els demès.

Penso que aquestes aules d’acollida són un pont entre l’alumne nou vingut i la resta d’alumnes, però hi ha moltes maneres de fer aquesta integració o adaptació. 

La meva reflexió es compartida amb varies opinions que van sorgir al debat. Unes aules d’acollida pre-inici de curs o després de l’horari lectiu. La raó per la qual no crec que sigui adient utilitzar aquestes aules en horari lectiu és per la inclusió social d’aquests nens. Considero molt important una bona integració amb el grup i si es treballa bé, penso que cobrir les necessitats dels infants nou vinguts e integrar-los en la societat es  molt més beneficiós si es procura fer respectant l’horari lectiu i la seva estància dins de l’aula.

D’altra banda també vam tractar a l’aula el tema de les ratios. La ratio d’alumnes per aula ha crescut i  el nombre de mestres per aula no és l’adequat per atendre les necessitats dels infants,  això dificulta l’objectiu de  garantir l’èxit total de l’atenció a la diversitat. En definitiva, crec que l’estructuració del sistema educatiu necessita una reforma que realment pugui atendre les necessitats dels alumnes i al mateix temps doni les eines possibles als docents per arribar a l’èxit. La opinió dels docents s’hauria de tenir en compte a l’hora de fer aquestes modificacions, ja que ningú coneix millor la realitat dels centres i les aules. 

Currículum: competències bàsiques

En aquesta sessió continuem explorant i  parlant del currículum. Ens  centrem en els recursos o eines del professor per a que els  alumnes adquireixin un aprenentatge més significatiu i siguin més competents per arribar a ser lo més autònoms possible. Al mateix temps parlem de les competències bàsiques del currículum.

Avui hem après coses noves, com per exemple els noms de les vuit competències, sempre diem els noms de les assignatures, però no sabíem els noms d’aquestes competències del currículum. A més a més hem  parlat del tema de la continuïtat progressiva dels continguts. Tot aprenentatge ha de ser de manera progressiva, i per això és molt important la coordinació dels docents del centre, però ha d’establir aquesta continuïtat progressiva amb més cura a les matèries instrumentals, és a dir, amb les llengües i les matemàtiques, ja que aquestes requereixen un aprenentatge més profund, progressiu durant tota l’escolarització  i més significatiu.

A més a més  un dels temes més tractats a l’aula ha sigut l’assignatura de religió. Aquest tema m’ha semblat molt interessant, ja que hem fet un debat d’opinions sobre l’assignatura i arran d’aquest debat ens hem adonat que segons la implicació dels docents i la seva metodologia, moltes vegades dins d’un mateix centre és pot confondre als alumnes, amb això  vull dir que  conceptes com per exemple la creació del món varia segons la matèria o,  també es pot crear un conflicte d’identitat o moralitat sobre els alumnes, segons allò que els hi diuen que està bé o malament. En aquest cas, penso que es podrien donar com a continguts històrics, però sempre donant lloc al pensament u opinió lliure dels alumnes, ja que cada cop es practica menys, però no deixa d’existir un intent d’imposició d’una ideologia.

Com ja sabem a les escoles religioses és obligatòria la religió, però a la resta es dona l’opció de fer alternativa. Aquesta idea em sembla ideal, però s’hauria d’aclarir més quines son aquestes alternatives, ja que personalment he preguntat a una escola i m’he trobat amb respostes molt disperses.

Primer contacte amb el currículum

Continuem parlant del guió del professorat i els centres educatius, en aquesta sessió vam establir la primera toma de contacte  el currículum. Aquesta eina, és el material de suport  dels docents, on podem trobar les vuit  competències bàsiques que l’alumnat ha de desenvolupar, continguts, objectius, etc. Per a que els alumnes adquireixin un bon aprenentatge és necessària la coordinació dels docents del centre amb el centre, així com també és molt important la coordinació entre el cicle infantil i l’educació secundaria obligatòria. Per aquest motiu és imprescindible que els docents siguin acompanyants o guies dels infants durant el seu aprenentatge i que segueixin les bases del currículum.   

Els professors utilitzen com a eina orientativa el currículum, però com hem comentat a classe anteriorment, el docent és lliure de realitzar les classes d’una manera o d’una altra, sempre i quan la direcció del centre estigui d’acord. Gracies a aquesta “ llibertat” a l’hora de fer les classes, els alumnes poden veure diferents maneres d’aprendre i també es poden modificar més les classes, segons les necessitats dels infants. 

Un professor, un artista...

Professors i artistes?

Aquesta sessió és una primera toma de contacte amb el currículum d’educació primària.  Hem dedicat el temps de la classe per parlar sobre la lectura prèvia d’ un article de Lawrence Stenhouse que parla sobre el currículum i els docents.

Abans de comentar l’article em va sorprendre que no tenien un concepte definit sobre el currículum, tots havíem llegit la lectura, però no tots la vam interpretar de la mateixa manera.

L’article fa una comparació entre el professor i un artista; relaciona aquestes dues professions com a una en comú, reflexiona sobre el professor i la seva funció d’ensenyar als alumnes. Afirma que ser docent és ser un artista: ensenyar és un art i una manera de aconseguir l’èxit com artista és innovant i creant, mitjançant el seu desenvolupament propi.  El currículum és allò que segueix l’artista/professor per poder dur a terme la seva practica educativa. La manera de fer-ho depèn d’ell i del seu públic, cada grup d’alumnes és un món i el professor a de saber crear les diferents estratègies que necessiten els seus alumnes.

Aquesta comparació entre professor i artista m’ha agradat molt, després de reflexionar sobre la lectura, he de dir que m’ha sorprès aquesta focalització que dona l’autor.

Finalment, després de la posada en comú entre tot el grup classe, vam fer grups de quatre o cinc persones i havíem de pensar un títol per l’article de Lawrence Stenhouse.

El titular proposat per el grup format per Enric, Sharon, Xavi i jo, va ser: Un professor, un artista. Aquest títol el vam escollir perquè pensem que tot professor té un públic, igual que tot artista.  El tots dos professionals, han de desenvolupar-se per poder   innovar o crear, així podran ajustar-se a les necessitats del seu públic i una de les eines essencials, és el guió. Aquest guió, és el currículum en el cas del docent, el com fer-ho depèn d’ell.

... The end.

Aula ideal

Per començar dir que l’espai on més hores passen els alumnes és a les aules, per això és molt important una bona distribució, un bon ambient, una bona organització etc.

A classe hem fet de manera individual com seria la nostra aula ideal, i penso que les aportacions del mestre han estat adequades per poder reflexionar sobre com seria la millor aula. El primer que he pensat ha sigut una classe ampla i espaiosa, la posició de les cadires en forma de “U” i amb la taula del mestre formant part d’aquesta forma. Al mig de l’aula en forma de cercle hi haurien uns coixins per als infants i el/la docent. Aquests coixins serien per trencar amb el model tradicional de les aules i oferir als nens una altre manera d’aprendre; fora de la típica taula i cadira on els infants passen tot el dia asseguts. A més a més, aquests espai central de l’aula es podria aprofitar per usos múltiples i fomentar un treball més cooperatiu. A les parets no he ficat res, però després de l’aportació del mestre, penso que hi posaria feines individuals dels infants o pòsters d’interès per als infants etc. Tot el treball cooperatiu el en grups els penjaria fora de l’aula per a que tothom pugui veure’ls i aprendre coses. Dins de l’aula ficaria espais on hi hauria per guardar els ordinadors, prestatgeries per llibres, materialment.
Una altre aportació del mestre ha sigut la incorporació d’essers vius dins de l’aula. No havia pensat en aquesta idea i penso que és una manera més d’aprendre per exemple a l’assignatura de medi i també una manera de conscienciar als infants i col·laborar amb el manteniments d’aquests.  Quant a les pissarres, he ficat dues, una tradicional i una altre de tic. Penso que una  i l’altre es poden complementar per treballar i per últim dir que al meu plànol vaig dibuixar  la taula del docent una mica més gran que la dels infants, però desprès de reflexionar; la taula del mestre la ficaria igual que la dels alumnes, el mestre és una persona igual que els infants i no cal tenir aquesta taula típica tan gran que marca la diferencia entre alumne  i professor. Per finalitzar, dir que l'aula ha de proporcionar de la millor manera possible un ambient còmode i tranquil per als nens, ja que és on passen la majoria d' hores dels seus dies dins del centre escolar.

Treball cooperatiu o individual

Treball cooperatiu o individual?

La dinàmica del role playing;  crear una representació d’una situació dins del centre escolar, m’ha fet reflexionar sobre moltes decisions que ha de fer el mestre abans d’oferir la dinàmica. Per exemple, si es fan grups homogenis o heterogenis, el criteri dels grups,  quines tècniques i estructures es poden oferir per fomentar un treball cooperatiu, com avaluar, etc. Els professors han de tenir-ho tot planificat abans d’entrar a les aules i han de saber com aconseguir els seus objectius.

Després de pensar i reflexionar molt sobre aquests aspectes, he reforçat molt més el meu criteri sobre els treballs de manera cooperativa. Penso que és la millor manera d’aconseguir amb els nens de primària un aprenentatge significatiu, aquest aprenentatge és fruit de les diferents aportacions dels components del grup i de i per tant, considero molt important la unió d’un grup homogeni; d’aquesta manera s’aprofiten més les qualitats o habilitats dels infants i a l’hora aprenen els uns dels altres.  Segons Vygotski, l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual s’aconsegueix a través de la interacció amb els altres, ell reforça que el coneixement es construeix a través de interacció de la persona i l’entorn.

Per formar el grup, penso  que haurien de ser heterogenis. La heterogeneïtat  dels integrants del grup fomenta i facilita al mateix temps l’atenció a la diversitat, és a dir, l’atenció  a diversitat de ètnies, cultura, sexe, etc. És pot satisfer  de manera més eficaç a les atencions o desigualtats dels components i crear un aprenentatge més significatiu i dinàmic.

La composició del grup ha de ser heterogènia  i el professor pot tenir moltes iniciatives a l’hora de fer els grups:  a l’atzar, per característiques personals, a través de dinàmiques… per crear aquesta diversitat,  els integrants han de ser escollits sense cap tipus d’intenció o imposició.  

Finalment, per fomentar el treball cooperatiu, el mestre ha de crear un ambient acollidor i fomentar la participació dels alumne. A través de les dinàmiques per exemple, podem crear aquest ambient i aquesta predisposició dels infants per treballar i voler aprendre. El professor és  el guia i orientador dels alumnes i té una doble funció com a docent: fomentar el que vol ensenyar i contribuir en l’èxit de l’aprenentatge dels seus alumnes. 

Referent a les representacions que es van fer a l’aula, penso que a nivell general, ens vans servir a tots per reflexionar sobre els problemes que encara existeixen als centres escolar i  sobre com nosaltres ( futurs mestres) podem aportar noves actuacions per millorar o solucionar els conflictes  o les irregularitats.

Les TIC

Els infants estan contínuament en contacte amb les noves tecnologies i cada cop des de més petits. Els infants es troben molt familiaritzats amb els ordinadors, les xarxes socials, els smartphones, etc... Per això trobo molt important que l’escola i el professorat s’actualitzin i ofereixin als estudiants un bon us de les noves tecnologies i les xarxes. Per exemple hi ha escoles que treballen amb els blogs, la qual cosa és una manera d’establir un contacte amb aquesta eina 2.0 i oferir als nens una nova experiència des de l’escola, on poden compartir vivències, treballs, projectes, material didàctic, etc. Al mateix temps, aquestes publicacions es poden compartir amb les famílies, professorat  i alumnes. Això és una manera més actualitzada de crear un nou vincle entre escola, família i alumnes.

Mai hem d’oblidar l’objectiu de l’aprenentatge i que volem aconseguir un aprenentatge significatiu, per això, aquesta nova metodologia no ha de bloquejar les capacitats de cada nen. L’escola ha d’oferir un suport més ecològic, com pot ser aquesta actualització de les noves tecnologies, però al mateix temps s’ha de deixar pas a les capacitats individuals dels infants, com podria ser la creativitat, esforç físic,etc. El fet de trobar-nos a la societat de la informació, no vol dir deixar d’establir contacte físic entre persones,  deixar treballar de manera manual o fins i tot deixar de treballar de manera presencial.  És molt important que l’escola al mateix temps que posa a l’abast aquesta metodologia, treballi molt amb els alumnes  i les famílies una bona pràctica d’aquestes xarxes i no acompanyar tot el procés d’aprenentatge amb els ordinadors i les xarxes.